Quan el meu jo adolescent per fi va aconseguir el volum 5 de Tsubasa Reservoir Chronicle, estava desesperada per saber què els esperava als meus estimats personatges, la Sakura i en Shaoran.

A més d'això, vaig trobar consells dels que et canvien la vida:

En Shaoran és un nen que té cert problema físic. I cada vegada que comet algun error o es fa mal, es disculpa una vegada i una altra el seu pare, qui se'n cuida. En Shaoran se sent com un destorb, i el seu pare se sent malament en veure'l tan deprimit. Tothom està trist!

Aleshores arriba el consell...

La Sakura, una amiga del Shaoran, li suggereix dir "gràcies" en comptes de "ho sento". Ell no entén el perquè. Però la següent vegada que el pare fa alguna cosa per ajudar en Shaoran, el nen prova a seguir aquest consell. El canvi de dinàmica amb el "gràcies" fa que el pare se sorprengui i abraci el fill amb amor.

Això es deu al fet que donar les gràcies a algú per ajudar-te evita posar-te en una incòmode posició d'inferioritat. A més, la persona que t'ajuda se sent apreciada!

(Tsubasa Reservoir Chronicle per CLAMP, capítol 34, volum 5)

Aquest és un missatge que fa reflexionar, provoca canvis d'actitud i, en resum, pot canviar qui ets des d'aquell moment. És un consell que vaig trobar en un dels meus còmics preferits i que he aplicat innombrables vegades des de llavors.

Segurament no era el primer cop que aquest missatge apareixia en la meva vida. Però és molt més probable que aprenguem quan ens interessa una història (llegint un còmic), que quan ens obliguen a aprendre (a l'escola). O simplement va ser la repetició número X que va fer el clic al meu cervell i va provocar aquest canvi.

No puc evitar pensar en aquell moment i en el desig de crear històries com aquesta. Ni mai oblidaré el potencial impacte positiu dels relats.

En aquest exemple es veu el meu objectiu i el primer valor per a Maru Exposito:

LES HISTÒRIES CONTENEN MISSATGES QUE CANVIEN VIDES

Tant se val si es tracta d'històries molt curtes, d'un capítol sencer o d'una saga completa de pel·lícules. El que se'm dóna millor és transmetre missatges a través del dibuix i la direcció de projecte. I això és exactament el que faré!

Posaré els meus millors consells a les històries de Maru Exposito. De vegades serà un consell directe (com la Sakura que literalment aconsella a en Shaoran) o indirecte (amb un personatge actuant de certa manera i després rebent alguna gratificació o càstig).

Alguna vegada has deixat de seguir una sèrie perquè el teu interès ha disminuït?

Els meus exemples personals: Boruto, Suits, Detectiu Conan, Downton Abbey, Bola de Drac, Bleach, InuYasha, Com Entrenar al teu Drac (la sèrie de TV)...

M'encantaven aquestes sèries (i encara m'agraden), però el fet que semblava que no acabessin mai les feia tedioses. Pensava "Uf... a veure si passa alguna cosa de valor en aquest episodi!".

En el món dels mitjans de comunicació, una sèrie d'èxit llarga equival a "ingressos constants".

No obstant això, si el teu objectiu principal no és crear una història amb cohesió de principi a fi, acabes afegint contingut extra que amb el temps provoca que la gent perdi l'interès o que la història s'allunyi completament de la seva premissa original. I de la mateixa manera que un malalt vol un bon metge, un espectador vol entreteniment de qualitat quan es posa a veure una sèrie que li agrada.  Al cap i a la fi, passa el seu valuós temps veient-la!

Per evitar aquest parany, el segon valor dins de les produccions originals de Maru Exposito és:

NO HI HA CONTINGUT DE FARCIT PER PROLONGAR LA HISTÒRIA.

Windy Lightning, com tots els altres animes o còmics originals que creem, té un punt final. Les seves últimes escenes s'han decidit des d'abans de publicar el primer capítol, i tots els esdeveniments de la història apunten cap a aquell moment.

Això no vol dir que totes les nostres produccions siguin curtes.  És important que els personatges puguin prendre pauses i no hagin d'enfrontar-se a situacions de vida o mort constantment. Pobrets!

El que és rellevant és que tenir un punt final predeterminat ens permet crear històries amb un significat clar i, per tant, mantenir l'interès del públic.

Així doncs, aquest valor reforça les nostres històries i assegura que Maru Exposito respecti el temps  que el públic dedica a veure les nostres obres.

Els meus pares sempre han tingut una ferma política de “no fumar”. De fet, el meu avi va morir a causa del tabac (càncer de pulmó). Jo m'he negat contundentment a fumar i mai m'he plantejat ni tan sols provar-ho. Així que pots imaginar quina és la meva opinió sobre del tabac.

Tot i això, no puc evitar que el fum i certs personatges fumant em semblin atractius en certes escenes de pel·lícules.

I ÉS QUE LES HISTÒRIES QUE VEIEM ENS INFLUEIXEN!

Mai no has vist aquest personatge així "amb estil" fumant? Pren el clàssic "noi dolent però atractiu" per exemple. Aquesta és imatge que tinc al cap. Odio fumar, però identifico que el creador d'aquesta imatge vol que ho vegi com un tret agosarat i atractiu. I, de vegades, el fum em sembla fins i tot elegant.

Per aquest poder que tenen les imatges, el tercer valor de Maru Exposito és:

LES HISTÒRIES NO DONEN SUPORT A L'ADDICCIÓ AL JOC, EL TABAC, LES DROGUES, L'HOMOFÒBIA, EL RACISME O LA GUERRA.

Tots aquests són temes crítics que considero que tenen conseqüències molt negatives per a la societat i el planeta en general. Si no estàs d'acord, no hi ha cap problema. No et demano que canviïs els teus valors. No obstant això, és important recordar que les històries tenen un gran poder. I Maru Exposito posarà un èmfasi especial en crear històries amb una representació visual i argumental que es posicioni en contra de l'addicció al joc, el tabac, les drogues, l'homofòbia, el racisme i la guerra. 

D'aquesta manera, podràs veure una altra perspectiva que molts mitjans no segueixen. Si compartim els mateixos valors, sentiràs suport i ànims a actuar d'acord amb aquests principis. És el petit granet de sorra que aportem.

Per descomptat, és difícil seguir aquest valor com a creadors perquè inclourem aquests mateixos temes dins de les històries. Encara que mai tinguem intenció de promoure'ls com una cosa positiva, pretendre que cada lector entengui la posició de Maru Exposito no és realista. Les interpretacions d'una mateixa història són subjectives fins i tot en els casos més extrems i suposadament obvis.

Però val la pena intentar-ho!

Cada un de nosaltres té valors pels quals viu. I encara que els protegim per defecte, sempre és d'ajuda rebre suport des de la societat o des del contingut dels mitjans de comunicació!

Si també consideres important lluitar contra aquests temes, us convidem a seguir-nos i gaudir d'històries que comparteixin els vostres ideals.

Què utilitzes per estudiar?

No fa gaire, observava uns estudiants de primària que caminaven davant meu. Els uniformes japonesos són molt bonics, però eren les motxilles el que em preocupaven. Semblen molt pesades! Jo també recordo el pes de llibres mentre estudiava i crec que molt es podria haver evitat...

No vaig començar a “destruir” els meus llibres per reduir pes fins després de la universitat, quan vaig tornar a carregar llibres estudiant japonès al Japó.

Mai utilitzàvem el llibre sencer a cada classe, així que tallar els llibres en capítols em va semblar una bona idea. Als meus professors no els va agradar que aparegués amb només uns quants papers de cada llibre ajuntant capítols amb una grapa. Però a la meva esquena li va encantar. I els meus estudis i la meva experiència d'aprenentatge no es van veure afectats negativament pel fet de no tenir llibres bonics i complets.

A més, vaig començar a utilitzar la part del darrere de qualsevol fotocòpia amb exercicis que em donaven. Era el recurs perfecte per fer anotacions, esbossos, practicar memoritzant kanjis japonesos escrits a mà, etc. Semblava caòtic. Però no veig cap raó per no fer servir la part en blanc d'un paper que ja m'han donat. Per què usar un quadern específic si ja tinc espais disponibles en blanc en altres llocs?

A vegades donem per fetes moltes coses i estem lligats per les emocions. Ens agrada la sensació de tenir un llibre sencer a les mans, la roba neta i nova i, en general, qualsevol cosa ben empaquetada. Però no sempre n'hi ha una necessitat real per això.

Hi ha maneres de millorar molts processos i trobar formes noves, originals i efectives de fer les coses que, tot i que puguin sortir-se dels patrons establerts, ens permetin actuar d'acord amb el que creiem o amb el que realment necessitem.

El quart valor de Maru Exposito és el següent:

IMPULSEM EL DESENVOLUPAMENT DE PROCESSOS CREATIUS RESPECTUOSOS AMB EL MEDI AMBIENT

Crec fermament que les plantes i animals mereixen que totes les empreses i els individus pensin i implementin formes de no fer-los malbé més i més. Potser no puc evitar destruir coses fins a cert punt mentre estigui viva. Però val la pena fer un esforç addicional per buscar les conseqüències menors per al planeta.

En primer lloc, estic estudiant els problemes mediambientals i els contaminants. També estic provant noves maneres de viure personalment: menys residus, menys plàstics i controlant més de prop la meva empremta ambiental i els meus hàbits. És un procés lent, amb errors i obstacles, però vull tenir un impacte més positiu sobre el medi ambient amb la meva forma de viure.

I com que sóc la fundadora de l'estudi, puc prendre decisions creatives, de processos i de negoci que tinguin en compte el medi ambient. Això també pot influir més o menys directament en els empleats.

En segon lloc, també forma part del pla donar part dels beneficis de l'estudi a causes mediambientals.

Durant el llançament original del capítol 1 de Windy Lightning, la freqüència de publicació del còmic va passar de 5 a 3 vinyetes setmanals. Sent sincera, em va fer molta ràbia, ja que preferia cenyir-me al que havia promès (5!). Tot i això, sé que estava prop d'un límit físic i mental personalment. En aquell moment, necessitava reduir el ritme de publicació per adaptar-me a les circumstàncies. Així que vaig informar del canvi als lectors tan aviat com vaig poder.

A més, alhora, els tenia preparada una sorpresa... Però em vaig mantenir en silenci! No podia revelar un altre llançament que s'acostava creant expectatives a la gent i arriscar trencar-les!

Per què? Perquè respecto la confiança que la gent posa en aquest estudi.

El cinquè valor de Maru Exposito és:

DONAR IMPORTÀNCIA A QUE LA PUBLICACIÓ DE CONTINGUTS COMPLEIXIN AMB LES EXPECTATIVES I ELS TERMINIS ESTABLERTS.

Prefereixo assegurar-me de poder complir el que he promès abans d'assumir un compromís i trencar-lo. És clar que soc humana i cometo errors. Ens passa a tots. Però dono importància a seguir processos que minimitzin les ruptures dels compromisos.

La confiança d'una altra persona és un regal molt valuós que requereix temps i esforç per guanyar. Encara més si es trenca en algun moment.

Imaginem una situació familiar:

Som un grup de persones que preparen una festa sorpresa per al nostre amic MK.

El pla inclou accedir a una ubicació privada que ens han cedit, com ara una aula de la universitat. El dia de la festa, tothom ha de portar cert material a les 6 de la tarda. És una hora abans que arribi MK, i així podrem preparar l'aula a temps.

Pregunta: Qui hauria de ser la persona responsable de dur la clau de l'aula a les 6 de la tarda en punt?
a. La persona que sol ser puntual
b. La persona que sol arribar tard
c. La persona sol arribar abans de temps, però sovint cancel·la a l'últim moment

Potser aquesta situació pot ferir els sentiments d'algú que vol ser més puntual del que se sent. 

No obstant això, vull fer èmfasi en com n'és d'important, en la vida real, guanyar la confiança de la gent perquè et prenguin en compte. I per aconseguir-ho, hauràs de fer el que dius que faràs tan sovint com sigui possible.

Tornant al tema del valor de marca... si has estat subscriptor del meu butlletí, sabràs que soc fidel a la meva paraula. Envio aquests correus tan gradualment com ho hagi promès en aquella temporada (mensual, setmanal...). És clar que també he ficat la pota amb els enllaços i m'he equivocat en adjuntar fotos alguna vegada. No soc perfecta (ja ho sé!). Però intentar complir les expectatives és una de les coses que considero més importants i que valen la pena.

Per això, dins de les meves imperfeccions, faig tot el possible per merèixer el respecte del públic de l'estudi.

LA CONFIANÇA ES DONA A QUI MANTÉ LES SEVES PROMESES DE MANERA CONSTANT AL LLARG DEL TEMPS.

I aquest és el fonament del meu cinquè valor. Les nostres publicacions es continuaran llançant en l'ordre que s'hagi anunciat. I si hi ha canvis o interrupcions, es comunicarà amb tanta antelació com sigui possible.